ELS PAISATGES AGRARIS

• Caracteristiques del paisatge agrari: Anomenam paisatge agrari aquest paisatge modificat amb la finalitar d'obtenir productes de la natura. Els elements que caracteritzen els paisatges agraris són les parcel·les, els sistemes de conrreu i el poblament.

• Les parcel·les: (es una divisió del sól agrari). El paisatge de camps oberts, format per parcel·les obertes i de poca extenció i de formes regulars, "és característic de l'Europa Central" El paisage de camps closos, es caracteritza pel fet de tenir parcel·les relativament grans i irregulars, tancades amb parets o tanques. " és propi de l'Europa atlàntica"  

• Els sistemes de conreu: (policonreu i monoconreu). En el policonreu l'espai agrari està dividit en moltes parcel·les, on es conreen espècies diferents. En el monoconreu l'espai agrari s'espexielitza en el conreu d'un sol producte(cereals, oliveres...). (regadiu i secà). Als paisatges de regariu l'aigua s'exteu del subsòl o d'embassaments i, per mitjà de canals, siquies, aspersors, etc. es condueix cap als camps. Els conreus de secà en principi només reben l'aigua de la plija. Pèro sovint es veuen tècniques de regadiu en paisatges tradicionals de secà. (Agricultura intensiva i agricultura extensiva) L'agricultura intensiva es practica en els llocs molt poblats i serveix per produir una quantitat més gran de productes en el mínim espai possible. L'agricultura extensiva es practica en llocs poc poblats, i, amb poca ma d'obra, aconseguir grans quantitats dels productes s'hi conreen.

• El poblament: Pot ser dispers o concentrat. Actualment el 39% de la població mundial viu un espais rurals, tot i que hi ha diferencies molt grans entre continents i entre països. A l'Àsia i el Nepal la població rural es de 65% i 85%. A Europa i a Bèlgica la poblacó rural es de 35% i 3%. 

4-L'AGRICULTURA DE MERCAT:

El pas de l'agricultura de subsistència a l'agricultura orientada a la venda de productes, o agricultura de mercat.En aquell moment les millors de les activitats agràries varen fer possible obtenir productes sobrants o excedents.

L'agricultua de mercat: te dos grans objectius augmentar les vendes i reduir els costs.

• Mecanització del camp, es a dir, la utilització de maquinàroa per fer la feina permet: estalviar mà d'obra, augmentar la producció i disminuir els preus dels productes agrícoles.
• Especialització de la producció agrària en un producte o uns quants permet: augmentar la producció, produir més quantitat i milRlor comercialització.
• Ràpida comercialització dels productes agraris necessita disposar de mitjans de transports moderns, de manera que sigui possible: agilitar la comercialització i utilitzar transports adequats al tipus de productes.

•  L'agricultura d'especulació: té com a objectiu aconseguir molts de beneficis al mercat internacional. Hi ha l'agricultura especialitzada de certes zones dels Estats Units i l'agricultura de plantació de certes zones tropicals: grans explotacions dedicades al monoconreu, molta mà d'obra i empreses estrangeres.

3-L'AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA:

L'agricultura de subsistència està orientada a produir tot el que és necessari per a la supervivència i dedica més de dues terceres parts del sòl i de la feina a productes per a l'autoconsum, és a dir, per al consum dels mateixos agricultors.
Les tècniques de conreu són rudimentàries i es basen en les que es varen desenvolupar durant el Neolític. Treballa amb les mans i amb molt poques eines, l'aixada o l'arada tiranda per animals.

• L'agricultura de subsistència al món:En aquest tipus d'agricultura els camps s'obtenen cremant els boscs o la sabana. Primer es tallen les mates i els arbres i, a continuació, s'hi cala foc; d'aquesta manera el camp queda net i la cendra serveix d'abod per al sòl. 
• L'agricultura extensiva de secà:es basa en l'associació de les activitats agrícoles i ramaderes, de manera que gràcies a l'adob que proporcionen els animals, és posible de fer una explotació permanent del sòl.
• L'agricultura irrigada de l'arròs: on les plugues són abundants a causa dels monsons, els hiverns són càlids i les terres fèrtils, s'hi conrea arròs, una planta que no empobreix el sòl i permet alimentar moltes persones.

4- L'AGRICULTURA, LA REMADARIA I LA PESCA.

• El sector primari: El 39% de la població mundial fa feina en aquest sector, mentre que a Europa o a Amèrica del Nord només es dediquen a aquestes activitats el 8% i el 2% i a Àsia i Africa un 45% i un 59% de la població.

• Les activitats agraries:(estan condicionades per el medi físic) El clima. Les temperatures exessivament baixes o altes, tambe, l'escassetat de precipitacions en dificulten i n'inpadeixen el desenvolupament. El relleu. L'agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls, perquè el pendent dificulta la feina i la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants s'hi construeixen terrasses o feixes. El sòl. Els tipus de sòl repercuteix en el bon desenvolupament dels conrreus, no tots són aptes per al seu creixement. L'aprofitament agrari depèn de ña textura, que condiciona la retenció d'aigua, i de l'acidesa.

http://www.youtube.com/watch?v=uMz4SRIglx0

http://www.youtube.com/watch?v=mxGiALb8EeY

5-EL MERCAT LABORAL:

• El mercat de treball: quant hi ha una demanda de treballadors per part de l'empresa, els professionals s'ofereixen per treballar i poten a un lloc de treball que els permeti obtenir un salari.

• La població activa: són totes les persones ocupades que es dediquen a la producció de béns i de servicis o que es troben disponibles per fer-ho, inclou les que estan en atur o cerquen feina. Hi hi: L'activitat segons el sexe: a quasi tots els paisos l'activitat econòmica depèn del seu sexe. Els homes arriben a un maxim nivell de treball en canvi les dones poques arriben a ocupar llocs de gestió o de responsabilitats. Ocupació per sectors d'activitats econòmica: destaca la pèrdua d'importància del treball en el sector primari i el creixement del sector de servicis; les activitats industrials es mantenen en un gran lloc. El problema de l'atur: l'autorització de les producció i la deslocalització han duit moltes empreses a reduir les platilles. Aquestes raons, entre d'altres, expliquen que moltes persones hagin quedat a l'atur.

• Els sindicats i les organitzacions empresarials: les condicions en què els treballadors i les traballadores han de fer la seva activitat no són les més adequades. Poden fer reclamacions o a través dels seus representants. La legislació reconeix el dret dels treballadors a elegir lliurement aquets representants. Un altre dret és el d'organitzar i afiliar-se a sindicats. Els treballadors, tenen el dret a recórrer a la vaga com a manera de demostrar el seu descontentament i com a forma de pressió davant dels empresaris. Els empresaris tenen dret de crear organitzacions per defensar interessos.                

      

      

4-ELS AGENTS ECONÒMICS:

Què sóm els agents econòmics? són les persones, grups o instruccions que intervenen de manera decisiva en el funciona,ent de l'economia.

• Les empreses: és la unitat econòmica que per mitjà del treball i capital, fabrica i disyribueix béns i servicis. La diferència entre el preu de venda i el preu de cost s'anomena benefici i poden ser: Segons les dimensions: hi ha empreses multinacionals, amb milers de treballadors, empreses mitjanes que acontumen a tenir més de 100 treballadors i empreses petites com una perruqueria o una taller de fusta o Segons l'activitat: les empresses del sector primari es dediquen a: l'agricultura, la remaderia i la pesca, les del sector secundari: la industria i la construcció i les del terciari: són empreses de serveis, hispitals, transports..
• El sector públic o estatal: és el conjunt d'activitats i iniciatives econòmiques i socials que realitzen l'Estat, es realitzen perque les empreses paguem un seguit d'imposts.

3-L'ECONOMIA DE MERCAT:

Què és l'economia de mercat? només amb el lliure joc de l'oferta i la demanda s'aconsegueixen els preus justs que permeten a les persones satisfer un nombre més gran de necessitats.

• Mercat, compradors i venedors: Mercat: el lloc on es compren i es venen mercaderies. Venedors: obtenen el benefici més gran dels productes que venen. Compradors: cerquen satisfer les seves necessitats amb el preu més baix. Oferta: els que ofereixen. Demanda: els compradors.
• El preu dels productes: depèn de la quantitat de productes; si l'oferta és escassa i hi ha molts compradors que volen el mateix producte, el preu puja. En canvi si el mercat hi ha una gran oferta d'un mateix producte i n'hi ha pocs que el volem comprar, el preu tindrà a baixar.
• La llei de l'oferta i la demanada: el punt d'equilibri entre el preu i la quantitat de producte venut no és fix, sinó que fluctua segons les circumstàncies; és la llei de l'oferta i la demanada.
• La publicitat: es necessària per fer conèixer els productes o els servisic que ofereix una empresa, de manera que el possible comprador n'estigui ben informat.

2-ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ:

• Recursos naturals: són els resursos que l'ésser humà troba a la natura. ej: arbres, petroli, cartro, fusta...
• Treball: es qualsevol activitat humana que serveix per produir béns i subministrar serveis útils per a les persones. ej: treball per compte d'altri i el treball autònom.
• Capital i tecnologia: diners edifis, instal-lacions, maquines o tecnologies, totes elles necessàries per produir béns o serveis.

• Excedent: és la part que sobra de la producció d'un producte: i pot ser de Subsistència: que és que sempre el que necessites i res mes o de Excedent: que és que en sembles un poc més i el que et sobra ho vens.

3-ORGANITZACIÇO ECONÒMICA DE LES SOCIETATS. 1-EL FUNCIONAMENT DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA

Qué és l'activitat econòmica? és el conjunt de activitats fetes pels éssers humans per satisfer les seves necessitats.

• Producció: Combina els recursos naturals, i el treball a fi d'obtenir béns o serveis destinats a ser consumits per les persones. Poden ser segons: Els béns de consum que  satisfan directament les necessitats dels consumidors o segons Els béns de produccio: que són les màquines. eines... que es fan servir per a la producció d'altres bens de consum.
• Comercialització: és la distribució i la venda dels béns i els servicis, pot ser: Venda a l'engròs: es la que fan els majoristes, que compren grans quantitats de productes i els venen a uns altres comerciants o altres empreses i Venda al detall: que la fan els minoristes, que compren petites quantitats als majoristes i les venen al públic a les botigues.
• Consum:  és la compra de béns i serveis que ens permeten que les persones stisfacin les seves necessitats.

2-ELS PAISATGES DE LA TERRA.

http://www.slideshare.net/jblanc43/polis3-paisatges-de-la-terra

7-EL RELLEU DE LES ILLES BALEARS (II). LES COSTES

Mallorca: El litoral Mallorquí és espadat a l'oest i al nord-oest de l'illa. A la costa meridional i oriental trobam platges llargues d'arena o en forma de petites cales.


Menorca: La costa menorquina és esquerpa i accidentada, sobretot al nord. Al sud abunden les platges d'arena, com l'arenal de Son Bou i les petites cales: en Porter, Galdana, Macarella, etc.


Eivissa i Formentera: La costa eivissenca és alta i retallada a la part nord, amb caps com els d'Albarca, Blanc i Punta Grossa; al sud les costes són baixes i arenoses, com les que formen les planes eivissenques de Sant Antoni i d'Eivissa. Davant la costa hi ha nombrosos illots deshabitats.


Albuferes i salines:

• Mallorca: S'Albufera d'Alcúdia, s'Albufera de Pollença i es Salobrar.
• Menorca: s'Albufera des Grau.
• Eivissa i Formentera: Ses Salines .

6-EL RELLEU DE LES ILLES BALEARS (I): MUNTANYES I PLANES

El relleu de les Illes Balears es homogeni i pla. Més del 80% del territori té una altitud d'entre 0 i 200 metres.

A la costa, el litoral és poca accidental. Al nord i a l'oest de les illes hi trobem la costa alta., mentre que la costa baixa cap al sud.

Mallorca:

• La Serra de Tramuntana.
• Les Serres de Levant.
• Es Pla.

Menorca:

• La Regió de Tramuntana.
• La Regió de Migjorn.

Les Pitiuses:Eivissa i Formentera:

• Els Amunts.
• Sierra Grossa.
• És Pla.
• Altiplà de la Mola.
• Isme central.

5-COSTES I DIUS D'ESPANYA

Les costes de la Península Ibèrica són molt poc retallades, amb un contorn rectilini o corbat suaument. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues, encara que de fet penetren molt poc si es té en compte l'extensió de la Península.


Els rius:

• Rius de vessant cantàbric: el Bidasoa, el Deva, el Nervion, el Sella, el Nalón, el Nercea i el Navia.
• Rius de vessant atlàntic: el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.
• Rius del vessant mediterrani: l'Ebre i el Xúquer, d'entre d'altres: el Ter, el Llobregat, el Millars, el Túria, el Segura, l'Amazora i el Guadalhorce.

4-LES UNITATS DE RELLEU D'ESPANYA

La península Ibèrica és situada a l'extrem sud-occidental d'Europa. És delimitada pel mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l'oceà Atlàntic i la serralada dels Pirineus.
El relleu peninsular mostra una altitid mitjana elevada. Les unitats de relleu principals de la Península Ibèrica són:

• La Meseta Castellana, que ocupa l'interior peninsular. Forma una plataforma elevada, de 650 metres d'altura mitjana.
• Sistema Central i Monts de Toledo.
• Les muntanyes que envolten la messeta: Monts de Lleó, Serralades Catàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
• Un seguit de serralades més allunyades de la Messeta: Massís Galaic, Pirineus, Serralades Bètiques, Serralades Catalanes.
• Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, que són zones planes extenses.

3-EUROPA:LES COSTES

El litorial del continen europeu presenta en conjunt unes costres de formes molt retallades.


Les costres i els relleus: Les  costes acostumen a ser elevades i formen espadats, com passa a les costres de Noruega, a les d'Eescòcia, a les del mar Cantàbric...
De vegades, les aigues desgasten les roques toves o envaeixen valls antigues. Quan els relleus són plans i arriben fins a la mar, es formen costes baixes, com passa als Paísos Baixos i a Dinamarca.


Les costes i les característiques del mar: A les costres baixes d'aigues tranquil-les, els cursos fluvials hi formen deltes de la desemblcadura, com en els cas dels rius Roine, Ebre, Po i Danubi.

2-EUROPA: EL RELLEU I ELS RIUS

Europa es pot dividir en dos grans conjunts de relleu: les muntanyes, situades al centre i al sud del continent, i les planes, que ocupen una bona part del continent.

Les muntanyes: S'hi distingueixen els massisssos, que cón relleus antics i les muntanyes joves, d'època més recent i menys desgastades per l'erosio. 

• Els relleus antics originen un paissatge de formes arrodonides i tenen una altitud poc elevada. Pertanyen a ells: els Monts Grampians, els Monts Escandinaus, El Massís Central francès, els Vosges o la Meseta espanyola.
• Les serralades joves donen lloc a paissatges de formes abruptes. Pertanyen als Pirineus, els Alpsm, els Carpats, els Balcans i el Danubi.

Les planes: La més extensa es la Gran Plana Eurpea. Els gran rius europeus circulen per lse amplissimes valls de la Gran Plana: el Volga, el Don, el Dnièper i el Dnièster.
Altres planes són l'Hongaresam la del Po i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.

1-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE

Els continents són grans extensions de terres emergents separades pels oceans. Habitualment la Terra es divideix en sis continents:

• Àfrica: És un continent molt massís i uniforme, format per roques antigues i molt desgastades per l'erosió.Hi predominen nombrosos alltiplans i cubetes ocupades per rius o grans llacs.
•   Amèrica: S'estén quasi des del pol nord fins a fregar a cercle polar antàrtic, i separa l'oceà Atlàntic del Pacífic, es divideix en tres unitats: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i entre tots dos Amèrica Central. 
• Àsia: És una gran massa de terra situada a la part oriental d'Euràsia. S'hi distingueixen quatre sectors: planes i altiplans extensos, al nord; serralades molt altes i altiplans, al centre-sud, grans penínsules, a l'oceà Índic, i arxipèlags, a l'oceà Pacífic.
• Europa: És situada a la part occidental d'Euràsia. La divisió entre Europa i Àsia és difícil de precisar perquè Europa és una gran península del continent d'Àfrica. 
• Oceania: Està formada per unes 10.000 illes de dimensions diverses repartides per l'oceà Pacífic. S'ho dostingueixen quatre grans zones: Australàsia, Malanèsia, Micronèsia i Polinèsia.
• Antàrtida: És situada al pol sud i envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic.

1- EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Els elements del relleu terrestre

1. Ría: Forma de penetració marítima a la terra, normalment allargada perquè es tracta duna llengua de mar que ocupa el derrer tram d'una vall fuvial.
2. Cap: Part del rellu de la costa que penetra a la mar.
3. Península: Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per una part.
4. Illa: Porció de terra envoltada d'aigua pertot arreu.
5. Golf: Entrada de mar de forma arrodonida.
6. Dorsal oceànica: Serralada submarina de gran extensió i altitud.
7. Fossa maritima: Gran depressió submarina que arriba als 6000 m de profunditat.
8. Plana abissal: Extensió de plana submarina; es troba entre 3000 i 7000 m de profunditat.
9. Plataforma continental: Zona marítima que baixa suaument fins als 400m.
10. Talús continental: Gran escaló que uneix la plataforma continental amb la abissal.
11. Muntanya: Elevació natural de terreny. La serralada és un seguit encadenat de muntanyes.
12. Depressió o conca: Zona més o manco extensa amb una altitud inferior a les formacions del relleu que l'envolten.
13. Vall: Forma de depresió del relleu que acostuma a tenir una forma allargada.
14. Altiplà: Elevació del terreny que es caracteritza per una superfície més o manco plana situada a una serta altitud respecte al nivell del mar.
15. Plana: Superfície plana o molt poc ondulada de dimensions considerables.